Espolsa't

El burro cau dintre del pou, no pot sortir i el seu amo en comptes de fer l’impossible per treure’l d’allà dintre, decideix que com està ja molt vell que no passava res que moris i que era millor que l’enterressin dintre del pou. El que fa el burro es espolsar-se la terra que li llencen damunt i va anant pujant cap a dalt fins poder sortir de dintre del pou.

A mi aquesta historia em sona, la he viscuda y la segueixo vivint, aquesta sensació que te el burro de que ell vol sobreviure i l’ànim que li fica per poder sortir del pou, jo la he tinguda. A vegades em sento dintre d’un forat negre del que ningú em pot ajudar a sortir d’allà, ara mateix tinc una gran obsessió que em fa que estigui molt malament i jo se que ningú em pot ajudar que jo he de ser prou intel•ligent per a poder sortir, però quan estic ja ha punt de sortir d’aquest forat, torno a caure i tinc la sensació de que cada vegada em costa molt mes sortir, ja gent que m’ajuda però penso que en aquest moment la estic perjudicant, perquè realment el que ho tinc que solucionar soc jo però mai trio la opció correcta, m’equivoco i ja no puc més. Ara tinc una persona que a aparegut a la meva vida, la meva obsessió per llançar-me dintre del forat la tinc encara, però quan estic amb aquella persona, aquest forat es tapa y no puc caure, però se que en quan no la tinc al costat tornaré a relliscar. Se que d’aquesta en sortiré i serè el burro de la historia.