Espolsa't alumnatsesdemasquefa

Gràcies per la vostra participació! El comentari espolsa't es dona per finalitzat.
Quan voleu, en sabeu...
Quan us espolseu la sorra (mandra), tot funciona.

Espolsa't

El burro cau dintre del pou, no pot sortir i el seu amo en comptes de fer l’impossible per treure’l d’allà dintre, decideix que com està ja molt vell que no passava res que moris i que era millor que l’enterressin dintre del pou. El que fa el burro es espolsar-se la terra que li llencen damunt i va anant pujant cap a dalt fins poder sortir de dintre del pou.

A mi aquesta historia em sona, la he viscuda y la segueixo vivint, aquesta sensació que te el burro de que ell vol sobreviure i l’ànim que li fica per poder sortir del pou, jo la he tinguda. A vegades em sento dintre d’un forat negre del que ningú em pot ajudar a sortir d’allà, ara mateix tinc una gran obsessió que em fa que estigui molt malament i jo se que ningú em pot ajudar que jo he de ser prou intel•ligent per a poder sortir, però quan estic ja ha punt de sortir d’aquest forat, torno a caure i tinc la sensació de que cada vegada em costa molt mes sortir, ja gent que m’ajuda però penso que en aquest moment la estic perjudicant, perquè realment el que ho tinc que solucionar soc jo però mai trio la opció correcta, m’equivoco i ja no puc més. Ara tinc una persona que a aparegut a la meva vida, la meva obsessió per llançar-me dintre del forat la tinc encara, però quan estic amb aquella persona, aquest forat es tapa y no puc caure, però se que en quan no la tinc al costat tornaré a relliscar. Se que d’aquesta en sortiré i serè el burro de la historia.

Espolsa’t!!!

El pagès i l'ase son totalment diferents, el pagès no te gens
d'esperança, es a dir no es feliç. En canvi l'ase si que es
feliç, te esperança en sortir del pou i no tira la tovallola
tan fàcilment com fa el pagès. El pagès es una persona infeliç,
que no lluita per el que vol i tampoc fa cap mena d'esforç per
aconseguir ser feliç,no sap ni intenta solucionar els problemes.
Jo moltes vegades m'he sentit en la pell tant del ase com del pagès
i fent el que fa el pagès en aquesta vida no s'arribà en lloc.
La vida no es fàcil, però tampoc va be que ens la compliquem,
si hi ha un problema no es llença la tovallola tan fàcilment.
Hi ha un dit que es molt conegut: "Quien la sigue la consigue"
us sona? Pues aquest dit que diuen, es la pura realitat en la vida.
Jo crec que les 6 regles que posa ala presentació de "espolsa’t"
son fonamentals en aquesta vida, ja que per desgracia vivim nomes
un cop, que millor que viure sent FELIÇ.

espolsa't

Aquest missatge crec que és molt emotiu, ja que t'està advertint de coses que realment cada dia t'estan passant i no t'enadones. Crec que tot el que diu està ven clar.
Ens vol dir que tot es un cúmul de coses, i que de tot en podem sortir, si li posem ganes i entusiasme per arribar a la fi del tema en qüestió. També ens vol dir, que si tenim algun problema, no hem de deixar-lo estar, encara que ho intentem i no pugem, no ho hem de deixar de banda i menys ensorrar-ho i fer com si no ha passat res. I que per molt greu, fort que sigui el problema, de tot se’n pot sortir, tot te un camí de sortida, tot té una solució que sense adonar-te’n estàs sortint poc a poc. Jo crec que cada problema, cada treball que costa un esforç esta la solució, ho únic que fa falta es trobar-la i sapiguer utilitzar-la.

La meva opinió sobre "Espolsa't"

Penso que el pagès perd l'esperança de que l'ase surti viu del pou i per aquesta raó decideix deixar-lo allà atrapat. L'ase, en canvi, lluita per sortir perquè encara hi veu la possibilitat. Els ànims del pagès reflecteixen als d'una persona pessimista i amb poques il·lusions a vèncer enfront dels problemes que et posa pel davant la vida. Oblidar-se d'aquests no es una bona idea perquè llavors s'apilen i més tard hauràs de solucionar-los tots alhora.
En la pell de l'ase he estat moltes vegades i fins que no he aconseguit el que em proposava, no ho deixava córrer. Crec que al pobre animal, per molt vell que fos, afortunadament les seves ganes de viure no s'havien mort allà al pou. Com ell no volia quedar-s'hi, va posar-li totes les ganes en sortir i així va demostrar que no es deixa vèncer fàcilment.
Estic ben segura de que tothom ha estat, no exactament, en la situació del burro. Admeto que no fa molt em vaig sentir profundament enfonsada, no sabia d'on treure els ànims ni les esperances. Després d'estar-me allunyada de la realitat, per por a pifiar-la encara més, vaig dir-me: Collons! Si no lluites pel que vols, mai ho tindràs. VOLER ÉS PODER, PODER ÉS LLUITAR I LLUITAR ÉS IMPRESCINDIBLE PER GUANYAR. Sé que si no m'ho curro prou, mai aconseguiré tot allò que vull. Només espero no perdre el temps.

UNA ANÉCDOTA DE FUTUR

Jo crec que aquesta anécdota ens pot fer pensar molt en nosaltres mateixos. Hem de fixar-nos més en l'ase, que podríam ser nosaltres, com a expemple. Nosaltres hem d'anar passant obstacles que et dona la vida. Mica en mica, aquests obstacles els anem travessant i anirem aconseguint el nostre propòsit, que és arribar a lo més alt; a tenir una familia, un treball (que t'agradi), una felicitat i fer el que t'agradi. Un exemple com a obstacles són: l'escolaritat (els estudis en general), fent una escolaritat has de passar per examens, deures, treballs, per aconsseguir el que realment volem, uns estudis que ens serviran com a treball el dia de demà. En aquesta anécdota, el pagès seria el que ho estat fent malament.

Espolsa't

El pagès de la presentació, intenta enterrar al burro perquè troba que ja no te possibilitats de sortir i abans de deixar-lo morir de fam, li dona una mort mes rapida.

O almenys aixo intenta, ja que, l'ase sense haver perdut l'esperança segueix intentant pujar i al final, ho acaba aconseguint.

Trobo que tots hauríem de ser mes com l'ase i menys com el pagès.Mai donar-nos per vençuts i seguir intentant les coses per molt que costin.

Quan mes dur sigui el treball mes plaer donara el resultatLa fabula de la presentació, es que superis els teus problemes i no et donis per vençut, per molta gent que et tiri sorra a sobre, tu pots apartar-la, pujar i finalment sortir del forat en el que em caigut.Trobo que si tothom anés fent aixo, seriem una mica mes feliços.

Potser si ens preocupesim en anar escalant obstacles de mica en mica, anar apartant problemes i no ens preocupesim tant en el que pensara la gent o coses molt mes superficials viuríem amb menys preocupacions diàries i dormiríem millor per les nits

Espolsa't

Aquesta historia reflexa els problemes quotidians del dia a dia. L' ho que li passa al burro es normal, li passa ha molta gent, el fet que els problemes vinguin a tu, significa que ets humà i això es el que fa la vida, però per lluitar contra això cal ser fort, donar passos endavant i anar superant els obstacles de mica en mica. Mai una persona ha d'abandonar els problemes com qui res, potser aquests problemes siguin difícils de superar i potser que et fessin molt de mal, però en això consisteix la vida, no?, en pujar i pujar escales. Molta gent pensa que ignorant els problemes desapareixeran poc a poc, però no, els problemes no se'n van quan algú li bé de gust, s'ha de lluitar per aconseguir que desapareguin i així alliberar la ment de preocupacions, que l' únic que fan els problemes es preocupar a les persones.

L' ho que no es pot fer es anant acumulant l'odi dintre, perquè hi haurà una vegada que per una petita cosa explotis i faràs mal a una altre persona que no en té la culpa, per això dic que es millor tenir la consciència tranquil·la i alliberar les preocupacions.

El cas que ens explica la historia, es una mica exagerat, però les conclusions que hi aporta, són del tot certes, perquè com bé diu la historia, els problemes s'han d'espolsar.

En conclusió, has de fer front a la vida i als teus problemes, perquè oblidar-se d'ells es impossible!

L'actitud del pagès no m'ha semblat correcte, si te un animal es per cuidar-lo no deixar que es mori enterrat cuan es ell mateix qui l'enterra per matar-lo.

Però el burro en aquest cas a sigut llest hi ha superat la situació on el seu amo el volia matar.

El pagès a sigut dur amb el pobre animal ja que si cambien la situació on seria el pagès l'afectat no se si podria sortit d'aquest problema.

Jo he viscut situacions semblants a aquesta com per exemple cuan no tens temps per estudiar quan tens un examen i et dona la impressió que suspendras, i cuan et donen l'examen te'l donen aprovat.

O també cuan no has fet un dossier que hauries d'entregar i et veus enterrat perquè la professora no et donara la oportunitat de entregar-lo per la tarda o el dia següent, però sents un alivi cuan et diu: "d'acord aquesta tarda sense falta.

Aquesta reacció del pagès, es pròpia de d' una persona que no té cap respecte per els animals, i pensant, sent un pagès no crec que sigui capaç de deixar un animal a la seva sort. Comparar un animal amb una persona, per mi, és una comparació desigual, perquè una persona s' arriscaria i posaria la seva vida en joc per una altra persona i no per un animal.

A mi, això de que un dia estiguis molt preocupat per un tema, i al dia següent és com si no passes res, m'ha passat un munt de cops, però com passa a la presentació, s'ha d'intentar fer el que sigui per poder lluitar amb el que passa, i així poder trobar una solució per el problema, sigui la que sigui i si cal, demanar ajuda, perquè demanarla no vol dir que siguis més dèbil, o com passa en molts cassos deixar de luitar i que el problema et superi.

Comentari de "Espolsa't"

Vull començar per dir que l'actitud del pagès és molt cruel, com a persona "amant" dels animals, he de dir que deixar morir un animal és igual de inhumà que fer-ho amb una persona.

Deixant de banda això, la presentació m'ha transmès aquest missatge "ignora els problemes i segueix endavant". Al final el burro supera l'adversitat, però a mi m'ha semblat que transmetia aquest missatge. Sincerament superar tota mena de problemes fa créixer a una persona, però això no vol dir que ens hem de ficar en problemes per fer-nos forts, només hem de superar cada adversitat que la vida ens planteja. A més, cada vegada que ens traiem un problema, ens traiem un pes de sobre i és molt gratificant.

Entenc la situació en la que es troba el burro i és normal que plori, es més, em sembla increïble que en una situació així es mantingui en peu, ja que veure poc a poc com moriràs és molt dur, però també és veritat que sempre s'ha de deixar de lamentar-se per trobar una solució.

Personalment mai m'he trobat en una situació en la que l'adversitat fos tan gran, només petits problemes com per exemple no haver estudiat per un examen, no haver fet un dossier... Que al final no tenen més importància de la que li donis.

La presentació acaba dient que hem de ser feliços i no preocupar-nos dels problemes, però jo ara es quan penso... I els pobres del tercer món que no poden ni aixecar-se? També han de seguir endavant? Crec que simplement hi han situacions en la que no pots superar l'adversitat i no et deixa ser feliç, per aquesta raó aquesta presentació no m'ha fet reflexionar molt.

P.D: Com s'et pot caure un burro a un pou?!

Més enllà del compromís ortogràfic.

El que era una simple feina per valorar la utilització del corrector ortogràfic ha esdevingut un pou d'idees molt interessants al voltant de tot allò que significa la paraula compromís per als nostres joves.

El primer que sobta és la clara diferenciació que aprecien entre els compromisos interns (els propis de cadascú) amb els externs (els que afecten la resta de persones). Tot i que, a voltes, la separació no és tanta, distingeixen clarament l'una de l'altra.

També, val a dir, donen més importància als externs que als interns i això, fins a un cert punt, cal considerar-ho normal. És, en aquestes edats, quan s'està més depenent del que diguin els altres, quan es viu més del "que diran" i no tant del "com sóc". El que potser no era tant previsible és la contundència d'aquesta responsabilitat i com l'àmplia majoria d'ells relaciona el compromís amb els altres (encara que només sigui en quedar a una hora determinada) amb la possibilitat de minva de les seves amistats. Conclusió sorprenent si les explicacions són sinceres.

Per concloure, i tot i que alguns ho han apuntat, no hi ha massa intervencions al voltant de la idea del compromís com a acte intern per excel·lència de la persona i de la pèrdua de la pròpia credibilitat en cas d'incompliment de la paraula donada. És a dir, si es falla és un problema perquè afecta el nostre personatge extern del qual vivim socialment però no s'arriba a pensar amb les conseqüències psicològiques internes ja que d'aquestes no es creu que se'n disposi o no són importants.

En definitiva, els dubtes i avatars propis de la joventut han quedat reflectits en un exercici purament tècnic que ha esdevingut del tot psicològic.

Jo crec que el compromís és molt important complir-ho perque es una palaura que tu has donat que farias aquella cosa, dirias alguna cosa, i si tu dius k faràs una cosa i després no ho fas es un vot més per que la gent ya no confiï tant en tu.
un compromís per exemeple es que estas invitat a un sopar perque algú vols que estiguis alli amb ella encara que hi haguin més persona i si dius que aniras i després no apareixes es com si l'hi hagués fallat aquella persona i no has cumplit el teu compromís.
Per ami el compromís es una cosa molt important.

COMPROMÏS

Per a mi un compromís es com una obligació que has de tenir, per a mi un compromís seria per exemple el d'anar a l'escola sense que t'agradi anar-hi, o el de fer sempre lo que has de fer es a dir, si ets una persona que fas mes o menys les teves obligacions ets una persona que crec jo que compleixes els teus compromisos.
Un compromís també pot ser un acord entre dues persones, sempre s'ha de fer l'acordat amb ella i mai deixar de fer-ho sinó series una persona no complidora.
Hi ha moltes persones que no compleixen mai res dels seus acord o compromisos, jo crec que en aquest tipus de persones seria millor no confiar-hi, perquè si fessis un acord o un compromís amb aquesta persona segur que ella no el compliria i et deixaria de banda i tu et quedaries amb un pam de nas.
Jo crec que amb l'edat que tinc encara no tinc masses compromisos, i , els meus companys tampoc, encara que hi ha d'altres que amb aquesta edat ja en tenen molts compromisos i normalment els compleixen.

Per mi el compromís és:

Un compromís és: "L'obligació contreta per una promesa, una paraula donada, etc..."Però n'hi ha molts i de diferentes importàncies.
El casament (tant civil, com per l'esglesia) és un compromís d'amor i fidelitat, respecte i ajuda mútua cap a una persona. Abans era un compromís sagrat impossible de trencar (doncs no existia el divorci) però avui dia pots trencar el compromís a traves del divorci o separació.
El contracte és un compromís escrit cap a una empresa, organització o persona física que "t'obliga" a fer el que esta escrit en el dit document, a ambes parts implicades.
També n'hi han, que no han estat pactats amb cap document, com per exemple les promeses que qualsevol pot fer: A una parella, un amig, familiar, conegut... aquestes tenen menys importància legal comparat amb els altres dos exposats però tot i així, tot compromís te alguna importància.
El compromís dels estudiants: Un compromís que ben pocs compleixen, en teoria estem al institut per educar-nos, formar-nos i aprendre matèries que seran de bona utilitat en un futur no molt llunyà.
El compromís com a ciutadans és el mes oblidat i misteriós de tots. Com a ciutadans, evitar l'deuríemindiferencia, no podem queixar-nos de com va el país sense fer res per intentar canviar-ho, ja sigui participar en les eleccions, promoure campanyes que beneficien a tots i serveis bàsics per el lloc on vivim.
Com aquests, ni ha molts, alguns reconeguts per la llei, altres nomes reconeguts per la moral, però, si ben be puc afirmar sense por a equivocar-me, que tothom te algun tipus de compromís

EL COMPROMÍS

Avui dia la gent de la nostra edat comprometre's a alguna cosa significa quedar amb algú per anar a algun lloc o fer alguna cosa,que normalment s'ha de complir.Crec que comparat amb abans no hi te res a veure ja que la gent passa mes a l'hora de complir amb el compromís acordat.Jo per exemple,un dels meus compromisos amb els meus pares,és treure'm el graduat de l'eso i espero no fallar.Tambè un del significats de la paraula compromís pot ser de manera sentimental,ja que quan t'estimes a una persona de veritat et compromets amb ella de ser fidel,i estar al seu costat per sempre així que pot ser un dels compromisos que avui dia costen mes d'entendre i es trenquen mes fàcilment,quan en canvi,abants comprometre's amb algú de manera per a tota la vida amb la teva parella,així era.Abants la paraula compromís era molt mes que una paraula,no es necessitava escrits per complir-la.En canvi avui dia no li donen tanta importància,ja no et pots fiar tant de el que et va prometen la gent.Jo en realitat si em comprometo a fer alguna cosa intento complir-la,tant com a nivell familiar com amb els amics,parella,etc.Crec que es una paraula que abans d'aplicar-la s'hauria de pensar més el seu significat,perquè sense donar-te'n compte pots ferir a la gent.

El compromís

Jo crec que el compromís es una promesa amb algú.És com una obligació amb la qual hem de tenir-hi respecta i hem de complir.Nosaltres, amb aquesta edat, no tenim cap tipus de compromís,nomes tenim responsabilitats i si ens comprometem amb alguna cosa, l'hem de complir.
Avui dia aquest terme ja no es vigent, més bé passem de tot una mica.No acostumem a aplicar gaire el seu significat.
Un dels meus compromisos, es ajudar a la meva família, concretament a la meva mare,ja que es una de les coses més valuoses que tinc,també treure'm el graduat de l'ESO, perquè ja portu uns quants anys intenta'n-ho.
La paraula compromís comparada amb el que era abans no te res a veure perquè la gent d'abans , quan es comprometia alguna cosa, donava la seva paraula de per vida, no com ara, que es diuen moltes coses de boca, que no pots fiarte'n al 100%, i per això per qualsevol compromís important, et fan firmar un tou de papers.
Hem arribat a un punt en que ningú dona importància a res, i aquesta paraula, crec que és bastant important ja que ningú sap realment el seu significat.

El compromís és una acció que fas davant alguna cosa que et compromets a complir.
Si et compromets a fer-ho ho tens que fer tot i que hi ha gent que no ho realitza, que eso està molt malament perquè si tu dius que ho faràs queya u dius ho compleixes, i sino no ho diguis.
Jo per ara no tinc cap compromís fort dient-ho d'alguna manera, me compromés en coses més petites, com fer la meva habitació..posar la taula..aquestes coses que normalment ens solem compromentre aquesta edad..encara que avegades no ho arribem a complir del tot.
Això son petits compromissos que s'han de realitzar ara,però quan ens fem mes grans el compromissos van augmentan i mes importants.

A les èpoques antigues els compromisos es pactaven així:
els homes juraven pels seus testicles.
També es feien pactes amb altres tipus de secrecions, sang, saliva, etc...
un seguit de coses que portaven al mateix sentit: EL COMPROMÍS

Compromís

Compromís per a mi es allò quan ens comprometrem a fer una cosa. Dia a dia es viu, com per exemple, alguna persona et demana alguna cosa i tu li dius que si, vol dir que t’has compromet a fer el que t’ha demanat aquella persona i que l’hauràs de fer. Jo cada dia tinc compromisos, el meu pare em demana per la nit que demà pel dematí haig de fer el menjar, Per tant jo tinc el compromís de que demà quan arribi de l’ institut m’haig de posar a fer el menjar, o quan alguna persona et demana per quedar una tarda amb tu y tu li dius que si, però de cop i volta et truquen per exemple del treball i et diuen que treballes per la tarda, Llavors tu li tens que dir a aquella persona que no pots quedar perquè t’ha sorgit un compromís, per això dic que dia a dia ens sorgeixen compromisos inesperats.

També la paraula compromís s’utilitza quan li demanes al teu estimat que si es vol casar amb tu, es a dir, quan estàs compromet al matrimoni. Per tant la paraula compromís es quotidià a la nostra societat per lo menys per a mi si.

Compromís

La paraula compromís té moltes definicions, ja que hi ha molts tipus de compromisos:

(socials, laborals, sentimentals...)

Però de totes aquestes tenen un denominador comú que és vincular-se en un projecte o a uns ideals hi portar-los a terme fins al final.

Molta gent es compromet a coses però al fi i al cap, quantes persones ho aconsegueixen? avegades la gent diu una cosa per di i es posa en un compromís i queda en ridícul davant de tothom perque a promès una cosa que no es pot arriba ha fer-ne.

Els compromisos

Tots en tenim de compromisos. Ja sigui el de complir a casa ajudant una mica de tant en quan com a assumir la responsabilitat a l’hora de fer-se càrrec del petit de la casa, per exemple. Hi ha de molts tipus.
Quan ens comprometem a fer alguna cosa, s’ha d’estar segur de que ho farem. Penso que es molt important no trencar la “promesa”, ja que depenent de què es tracti pot ser un tema delicat.

Estic compromesa a lluitar pel meu somni, perquè deixi de ser-ho. També ho estic a graduar-me a la ESO, perquè sense això no podré arribar a ser el que jo vull. No penso repetir curs, ho asseguro.

PER AIXÒ EM COMPROMETO.

EL COMPROMÍS

El compromís és el fet d´estar amb una persona que estimes, tindre confiança, ser fidel i les dues persones que estan juntes tindre els mateixos drets. Això del compromís perque funcioni és un 50% per a cadascún. Igualment el compromís d´ara no te res a veure amb el de abans. Avans una vegada et comprometies no et podies separar com ara, els homes feien pactes de diferents tipus. Una cosa bastant important que a canviat a sigut el paper de la dona, abans en el compromís la dona no contava per res i ni tenia cap tipusde opinió, era com un objecte, no servia per treballar nomes per estara casa. Avui dia es estrany que pasi això, encara que a segons que països continua pasant i per sort al nostre país no i si pasa son casos molt concrets. Igualment aixo de casarsé només son uns papers i els papers no conten, l´important és estimarse i ser feliç.

La importància del compromís

El meu punt de vista del compromís és el no deixar tirat a ningú i si has quedat amb algú en alguna cosa has d'anar i si no mes endavant ja ho abràs après. És un sinònim de obligació. Per tant al compromís és si et compromets en alguna cosa l'has de fer vulguis o no així que amb el compromís crec que no t'hauries de comprometre mai fins que no estiguessis del tot segur, jo no tinc ningun compromís i no m'agradaria tindre ningun excepte per anar a treballar i comprometre per alguna cosa a canvi i algun exemple de compromís seria estar amb un amic o amiga i donar-li la teva paraula que l'ajudaràs i desprès no ho fas. També podria ser quan estàs amb algú i et compromets a casar-te i quan estàs a punt de casar-te dius que encara no estàs preparat.
La paraula compromís per a mi si que te algun significat per com ja abans e explicat per a mi es molt important i si t'has compromès has d'aguantar.
El compromís te molta importància. A algú li pot semblar una tontería però en veritat no es ninguna tontería i si ho pensen crec que no els hi anirà be a la vida.La gent que dirà que el compromís es una tontería tenen un problema perquè si ho diuen es per fer-se "els millors".

COMPROMÍS?

El compromís, pot tenir diferents significats. Pot ser el compromís moral que tens amb una persona o el compromís sentimental que pots tenir amb la teva parella.

Gairebé tothom, pensa que la paraula compromís es una paraula com qualsevol altre, però no. La paraula compromís té molt a dir i es molt significativa. Per a mi la paraula compromís, identifica el compromís que tens amb una persona, de fer alguna cosa amb ella. També té un significat sentimental per a mi. El compromís és el que pots arribar-hi a tindre en el cas que et comprometis amb la persona que de veritat estimes, en estar-hi sempre al costat d'ell o d'ella. A mi hem sembla que a anys d'ara, la paraula compromís no té un significat tant fort com abans, excepte en algunes cultures. Veritablement, el compromís s'ha de respectar moltísim, per què quan et compromets amb una persona, es per què realment vols fer-ho, ningú obliga a ningú.

Compromís

Compromís; és la paraula que dius quan et compromets a ser fidel a alguna cosa, a una persona quan dones la teva paraula .
Compromís és una paraula molt formal, i de totes les vegades que es diu, poques es compleixen. Compromís s’utilitza per exemple, quan et compromets amb una persona a fer alguna cosa,anar algun lloc, per firmar un tracte, per comprometre’t a passar tota la vida amb algú… però això s’hi, s’ha de complir, i, s’hi aquesta paraula es diu 100 vegades, només en 25 casos es compleixen. Per això quan dius aquesta paraula, as d’estar segur de dir-la, i pensar en les conseqüències que pot tenir.
Antigament, comprometre era casar els propis fills, amb els de una altre família, en èpoques antigues, els homes regalaven un tros de ferro rodó que es col•locava en un dit a la dona per representar que un home l’estimava i que era el seu marit.
Un compromís ara?Estudiar i ser el futur d’aquest país,cuidar dels meus germans fins que ja no ho necessitin i es valguin per ells mateixos...

EL COMPROMÍS

Per a mi el compromís vol dir ser fidel a el que dic i el que crec, sense importar el que opinin els altres.

El compromís també, per mi, és com donar la paraula. És una de les coses més importants que hi ha, perquè si no tens paraula és com si no tinguessis res. Crec què si dónes la teva paraula has d' intentar fer al que t' has compromès sense importar el què passi només donant una excusa de força major.

Per exemple, si jo he quedat amb els meus amics a una hora determinada doncs haig de fer el possible per intentar arribar a l' hora que hem quedar, com a molt cinc minuts tard, no com altres que poden arribar fins un hora tard.

A les èpoques antigues els compromisos es pactaven d' una manera molt específica, els homes juraven pels seus testicles, què el que anaven a fer, per aquest motiu la paraula testimoni es diu així. També es feien pactes amb altres tipus de secrecions, sang, saliva, etc... Però en definitiva tots tenien un mateix sentit, fer al què es comprometien.

D' aquesta manera intentaven complit tot allò que prometien per collons, i mai més ben dit.

Compromís

Compromís es un tipus d'excusa que s'utilitza molt avui dia. Abans, compromís era fer un acord seriós amb algú i saber lo que això significava, peró ara aquesta paraula a perdut el seu valor i se l'hi atribueixen termes que no en son dignes.

Compromís també vol dir fer un acord amb una altre persona, la qual t'estimes i desitges passar la teva vida amb ella. Peró ara això està sobre valorat. Les persones es comprometen i es separen en un tres i no res, i això no està bé. Des de el primer moment tens que reflexionar sobre les conseqüències que un compromís aporta, no pots fer-ho tot a la lleugera, s'han de tenir responsabilitats.

En aquest moment no tinc compromisos, però si els arribara a tenir, segur que els compliria i no ho veuria com una obligació sinó com una manera de pactar amb altres persones.

El terme compromís també s'utilitza per a referir-se a qualsevol tipus d'acord en el qual dues o més persones assumeixen unes obligacions.

La gent veu el compromís com una obligació, però es perquè no sap el seu verdader significat i perquè abans el compromís era molt més seriós.

Normalment els compromisos es pacten donant la mà i movent-la damunt a avall, almenys es lo que faig jo.

Compromis

El compromis és una cosa molt important tot i que avui dia no ho compleix tothom. Jo normalment no tinc cap compromís però si ho tingés ho cumpliria. Jo penso que avui dia el compromís es fa o no depèn a la persona a qui ho aguis promès, per exemple si tens un compromís amb una persona que t'agrada estar amb ella o que t'interesa per qualsevol motiu ho cumpliràs abans que a una persona que no hi tens cap interès o que no et cau bé.
Un exemple de compromis també pot ser quan la teva mare et diu que recullis l'habitació t'estas comprometenen a fer-ho, es una cosa que si et compromets ho has de complir.
Els compromisos depenen molt de l'edat que tinguis quan mes gran et fas més forts i importants son els compromisos

A la antiguitat els compromisos per asseegurarse que l'altre ho complirà es jugaben coses importantants i intimes com els testicles, la sang, etc...

Compromisos

Crec que avui dia tothom te compromisos però la gent no compleix amb el que ha de fer.

Hi ha gent que es compromet a fer coses i després no les fa.

Penso que és un terme vigent però la gent a vegades no compleix el que diu.

Uns del compromisos que tinc és quan li faig tractes ala meva mare, li dic que em compri alguna cosa i jo em comprometo a netejar la casa o alguna cosa semblant.
El compromis també s'utilitza quan el teu marit et demana que et casis amb ell,et compromets al matrimoni.

Els compromissos a l'època antiga es pactaven d'una manera que el homes juraven pels seus testicles,avegades és feien pactes amb sang, saliva...

Compromisos, que es això?

Avui dia, als compromisos se'ls dona molt poca importància o se'ls atribueix un altre significat. Per exemple, un compromís pot ser un acord entre persones o sempre que no vols fer alguna cosa dius: "Tinc un compromís". Es a dir, s'utilitza la paraula com a excusa. També pot significar establir una relació amb un altre persona o contraure matrimoni.

Doncs en aquests temps, aquesta paraula no podria ser atribuïda a la definició del diccionari, bàsicament perquè les promeses quasi mai es compleixen, i per tant, no es una obligació complir-les. Tinc molts compromisos, com treure bones notes, endreçar la meva habitació cada dia... Però com tots sabeu, això fa mandra.

Tots tenim un munt de compromisos, encara que no ens adonem. Ser millor (o pitjor) persona, posar-se en forma... Aquests son els compromisos d'una mateixa persona, que ha de complir per la seva pròpia satisfacció. No semblen compromisos, però ho son i dels més importants. Constantment ens proposem metes, que s'han de complir.

Ja en l'antiguitat, els homes regalaven ferro en forma d'anell a les dones per demostrar el seu compromís de compartir tota la seva vida, i el primer cas va ser de Maximiliano de Austria a María de Burgundy. En èpoques antigues als compromisos se'ls donava molta importància, ja que l'honor era molt important i complir promeses era honorable, i per tant per signar compromisos ho feien amb sang (catòlics) i de moltes altres maneres.

REGALS

Aquest 2010, els reis han sigut més generosos del que em pensava que serien. Vaig preferir que el reis en comptes de portar-me regals materials, que em portessin diners d'aquesta manera disfruto més ja que em puc comprar el que a mi em doni la gana i poder dir si m'agrada o no m'agrada. Amb els diners que em van portar els reis mel's vaig gastar mes tard en roba, encara que me guardat uns quants per si em vull comprar més tard, més roba.

El millor regal de tots ha sigut el de estar amb la família, encara que els meus pares estiguin separats no te res a veure el que poguí desfruitar igualment. Els reis els vaig passar amb la meva mare i amb el meu avi, perquè així vam quedar que ho faríem, vam menjar molt bé i ho vam passar bé.

ELS REIS.

Aquest any la majoria que estem presents en aquesta classe tenim entre 15 i 17 anys,
normalment es una edad dificil per als regals.Ja demanem menys coses però aixó si, mès cares.
Jo aquest any encara no em puc ceixar perquè els reis s'han portat millor del que pensava,
el regal que mès m'agradat de casa meva a sigut el portatil.Les altres coses ja han sigut mes simples i detallets,peró tambè m'han agradat moltíssim.
En resum,jo no se per als altres peró per a mi aquests reis encara i tenir els 15 anys s'han sapigut portar bè.A mès a mès,si tens germans petits ja s'ha sap que a ells els tocan mes coses.Nosaltres aquesta etapa ja l'hem pasada,cada vegada ens fem mes grans i a mès a mès la il·lusió dels reis ja l'hem perdut.

REGALS

Els regals de reis,
han sigut una mica tristos,
no han portat quasi res,
però els millors regals,
han sigut poder estar amb la família,
tindre molta salut,
i estar totes les vacances amb la gent que estimo.

Els Regals

Anem creixent i encara ens fan il·lusió els regals, peró ni punt de comparació de quant ets petit. M´enrecordo que quan era petit que lis ficava aigua als camells, menjar als reis i després per la nit no podia dormir pensa'n en els regals. Encanvi aquest any m'ha fet mes il·lusió veure la cara que posaven els meus pares i els meus avis al veure el regal que lis avia comprat que no pas els meus regals. Aquesta tradició no es te que canviar per res del mon perquè es molt bonica i lo mes important estas amb la teva família i veus com amb qualsevol tonteria que regalis, ya fas feliç ala gent que estimes. Això si donaria el que fos per tornar a tindre la mateixa il·lusió dels regals i dels reis que tenia de petit.

Regals

Jo penso que per fer un regal no hi ha edat perque ha tothom li agrada que se'n recordin d'ells i li facin aquest detall.jo penso que si que hi ha massa consumisme perque un regal no es mesura amb el preu sino amb la ilusió amb que ho fas i es trecta de coneixer a l'altra persona per saber que el que tens en la caixa l'agradarà tot i que ultimament sembla que si no et gastes diners no seveix massa cosa que deuriem canvia.Una abraçada sempre es un bon regal que pots fer molts cops al dia.

ELS REGALS DELS REIS

Aquest any hi ha menys consumisme que quan era més petit. Els reis, amb aquesta edat, et porten el que necessites realment, és a dir, res de capricis. L'economia, te molt a veure amb els reis. Les persones es priven molt de capricis perque estan amb escassetat de diners. Al nens petits, se'ls regala per tal de que no perdin la ilusió que tenen pel Nadal.
A mi m'agraden els regals originals, és a dir, poden ser petits o grans, cars o barats, però si no es original, no m'agrada.

Att; keeeviiiNN]]

Regals de reis

Personalment, m’importa més el Nadal que no els regals. A veure, agradar m’agraden, però veig més important el poder estar amb la família per Nadal. Els regals son objectes, que normalment tenen preu. Però el estar amb els teus no té preu, hi ha qui no pot. M’ho he passat molt bé amb la meva família, ens vam regalar regals i vam menjar el tortell de reis. M’ha regalat moltes coses. No tinc cap queixa d’aquest Nadal inclòs els reis, ha estat perfecte.

.

Regals de reis i consum sostenible.

Com ja he dit varies vegades, jo no he rebut regals per certes raons, però puc opinar sobre aquest tema, ja que he vist els regals que han rebut els meus cosins. Aquest Nadal, el que he observat es que TOTS els regals eren elements electrònics (Ipod, PSP, cascos per escoltar música...). I això m'ha recordat el vídeo que està al nostre moodle, "CANVIA'T LA BOMBETA". Aquest vídeo tracta sobre el consum que estem fent i he de dir estem fent un consum exagerat, però ja no podríem viure sense ell. En el vídeo es mostren diferents punts de vista sobre aquest consum exagerat, i expliquen algunes solucions. Una solució que em crida la atenció es: "Hauríem de consumir molt perquè es notessin canvis i comencem a fer alguna cosa". Es una solució bastant estranya, però té tota la raó, si ens donéssim compte del que estem consumint en realitat i que en alguns anys ja no en despondríem, a lo millor canviaria la forma d'actuar. L'energia que consumim es necessària, però per exemple hi han coses que es podrien estalviar, com per exemple alguns platós de televisió. Perquè em d'iluminar la casa de "Gran Hermano"? Bé, no tinc res més a dir, només que la conclusió seria que cada vegada consumim més i no fem res. No crec que comprar tot de baix consum solucioni aquest tema perquè al mon hi vivim moltes persones i algunes deixen els llums encesos.

El millor regal que hi ha!

Penso que encara es bo tenir regals amb la nostra edat, mai es tard per rebre'n. Tinguis la edat que tinguis sempre et fa il·lusió tenir regals, sí més no, almenys a mi.

Jo, li dic als meus pares el que vull per Reis, ells m'ho compren i a part alguna cosa més que jo no hagi demanat, tot i així no m'agradaria anar amb el meus pares a comprar me els meus propis regals, es molt més bonic tenir ne una sorpresa, encara que ja sàpigues el que et regalen. Però, els regals no són el que més importa, el millor regal que hi ha és estar amb la família celebrant la nit de Reis i sobretot passar-ho bé amb la gent que t'estimes; aquest si que es el millor regal. Penso que la gent es preocupa massa pels regals i no valora el que de veritat es important, que es estar amb la família sense cap disgust per davant.

Si la nostra societat no fos tant consumista, pot ser estaríem molt millor, i no passarien tantes desgracies; hi ha massa consumisme.

Per a mi, una de les coses que més m'agrada de la nit de Reis es veure la il·lusió pintada en les cares dels nens petits al veure als reis macs agafant la carta que els nens i nenes els hi donen. Resumint, l'ho important de la nit de reis no són els regals, es la felicitat de estar amb la familia, encara que, els regals també ajuden a pujar la felicitat.

Els reis macs.

Els tres reis aquest any no m'han portat gaires coses peró a mí ja m'està bé com per exemple una entrada per anar a veure al trcicle, un rellotge, roba, una pilota del barça, un joc de la play.
El regal que més m'ha agradat ha sigut la entrada al teatre per anar a veure al tricicle, la veritat es que m'ho vaig pasar molt bé i hem vaig riure com mai m'havia rigut, són molt bons. Aquest regal va ser del meu pare, Baltasar.
La roba que hem van portar tres pantalos, un jersei, una desuadora i dos pijamas m'els va portar la meva mare, el rei Gaspar.
El rellotge i el joc de la play mels va portar el tercer rei la meva germana, el rei Melchor.

ELS REIS

A mi els reis m'han portat uns quants regals, però el que més m'ha agradat és la colònia i sobretot els diners que m'han donat.

Però el millor és que feia temps que no veia als meus tiets i gràcies a les festes nadalenques (tan el vint-i-quatre com la nit de reis) vaig tornar-los a veure i la nit va ser molt divertida i per a mi aquest es el millor regal coses que no son res materialistes si no que tenen un altre tipus de sentiment.

Els regals de reis

A la nostra edat encara els regals son útils però no ens fa tanta il·lusió com de petits,
de petits demanes coses però alo millor algunes no te les porten llavors l'any vinent ho tornes a demanar, Peró en canvi si ets gran només demanes ho necessari.
Durant tot l'any consumim molt, demanem que ens comprin roba, jocs, colònies etc.Y quant arriba reis ja no sabem que demanar.
Encara ens fa il·lusió Peró no tant com quan érem petits,ara es la il·lusió de dir que bonic i prou!
Crec que una abraçada és un regal però depèn qui te'l dona i en quin moment.
Per exemple si estàs malament de sentiments i be un amic i et dona una abraçada això es un regal, però en cambi si a tu no et passa res i be un amic i et dona una abraçada no ho considero regal ho considero un detall.

El regal dels reis

"El millor del Nadal, es estar amb la familia, demostrar-nos l'amor i l'apreci que ens tenim, en fi, l'esperit nadalenc."

MENTIDA!

El millor del nadal són els regals.
Tot l'any pots estar amb la familia i demostrar l'amor que els hi tens a avis i tiets.

Tothom espera els regals, que siguin els mes bons i cars posibles, el millor del Nadal es que et regalin alló que has estat esperant tot l'any però que no t'arrivaven els diners per comprar-ho.
Aixi que dames i caballers, no esperin a que sigui Nadal per estimar-vos. Espereu a Nadal per comprar regals que es el que tothom vol en el fons.

No sabeu que regalar? Doneu diners, o digeu que ja ho fareu, pero no os quedeu sense regalar res.

El regal de reis

El millor del Nadal es estar amb la família i els reis sempre fan gracia. tens alguna coseta per a tu i als nens petits els hi fa molta il·lusió tindre un que l'altre regal.Per mi aquest any els reis s’han portat bastant bé. M’han portat moltes coses i tot mi a agradat.

Els regals de reis

Penso que els regals de reis no sempre han de ser algo material. La unica cosa que volia era estar amb la meva gent, malgrat que a ells els hi feia il·lusió fer-me un regal més palpable que no l’amor incondicional d’una família. Em van regalar una colònia, diners, unes botes molt “discretes” i un joc de llit.





El que més m'ha agradat:






















Les botes discretes y la colònia Halloween.

Neu a Masquefa!!!!!

Avui, 08/01/2010 neva a Masquefa.

Fa molt de temps que no hi neva, i encara que no sigui molt, ja es alguna cosa.

L'any pasat no va nevar-hi gens, encara que hi feia molt de fred, pero aquest anys fa molt i molt de fred.

Espero que demà estigui tot nevat, així pasarme'n tot el cap de setmana jugant amb la neu.

M'encanta fer ninots de neu, angels....etc.

Tan de bó estigui nevant tota la setmana i així no poder anar-hi al institut, estaria molt i molt bé.

Si continua nevant pero anem al institut ho pasarem bastant malament, més que res, pel fred que hi farà.

Estarem congelats.

Bueno només espero que nevi molt.

Ara, estic en la meva habitació, contemplant la gran vista que tinc de Masquefa, i veient com cau la neu blanca i fina de els núvols i poc a poc veient com les teulades de les cases es cobreixen per un gran mantell blanc.

El meu Nadal

Per a mi aquestes vacances de Nadal són per estar en familia,per demostrar que units seguim les tradicions.Són dies bonics i plens de alegria i ilusió.Jo aquestes vacances per Nadal dia 25 de desmbre vaig estar a casa amb la familia vam fer la sopa de galets com sempre per tradició.Normalment el nadal es un dia per estar a casa menjar tots junts,dir alguns versos i cantar alguna cançoneta de Nadal.El dia 26 de desembre,per Sant Esteve, vaig anar a Barcelona amb els meus tiets.Normalment tambè es un dels dies en que s'uneixen tota la familia.El 31 de desembre la nit de cap d'any,una nit plena de festa i alegries.A mi es un dels dies que magrada mès,aquella nit vaig anar a casa de uns amics amb els meus pares i les meves germanes a sopar i a prendre el raïm,despres de celebrar un nou any,2010,vaig anar a la fàbrica de la rojelio rojo que van fer una mica de festa aqui l'anomenem empalmada.Va ser una gran festa ens vam divertir molt.El dia 1 de gener ja va ser any nou,vam fer un gran dinar amb tota la familia i despres ja vaig sortir.El dia 5 de gener va ser la cavalcada de Reis,vem anar a veure una mica els reis i a distreure a les meves germanes perque els meus pares poguesin posar els regals,ja que a casa meva els obrim per la nit.Quan van arrivar a casa i van veure tots els regals van posar-se a cridar com bojes,normal,aquest reis es van pasar una mica.A mi m'encanta la nit de reis quan obrim tots els regals perque veus com els nens s'emocionen tant,i criden i salten,i pensar que els enganyem pobrets...Allò de veure regals amb el teu nom i no saps que pot ser fa molta ilusió,es un dia dedicat especialment per la ilusió i l'alegria dels nens.Es molt bonic...El dia 6 i 7 vaig estar estrenant els regals i despres vaig sortir una estona al carrer.Realment no eh escrit tot el que vaig fer perque no nomès vaig estar amb la familia,la veritat es que vaig pasar mes estona al carrer que a casa.Pero esque aixo es normal en la nostra edad...Aquestes festes m'han agradat molt,han estar molt bè,sobretot els regals!i ara a començar un altre cop la rutina,i a posar-se les piles ja que vaig dir que aquest 2n trimestre m'esfoçaria.I ho complirè...
Adeu a tots,Feliç 2010!