Gràcies per la vostra participació! El comentari espolsa't es dona per finalitzat.
Quan voleu, en sabeu...
Quan us espolseu la sorra (mandra), tot funciona.
dilluns, 15 de març del 2010
diumenge, 14 de març del 2010
Espolsa't
El burro cau dintre del pou, no pot sortir i el seu amo en comptes de fer l’impossible per treure’l d’allà dintre, decideix que com està ja molt vell que no passava res que moris i que era millor que l’enterressin dintre del pou. El que fa el burro es espolsar-se la terra que li llencen damunt i va anant pujant cap a dalt fins poder sortir de dintre del pou.
A mi aquesta historia em sona, la he viscuda y la segueixo vivint, aquesta sensació que te el burro de que ell vol sobreviure i l’ànim que li fica per poder sortir del pou, jo la he tinguda. A vegades em sento dintre d’un forat negre del que ningú em pot ajudar a sortir d’allà, ara mateix tinc una gran obsessió que em fa que estigui molt malament i jo se que ningú em pot ajudar que jo he de ser prou intel•ligent per a poder sortir, però quan estic ja ha punt de sortir d’aquest forat, torno a caure i tinc la sensació de que cada vegada em costa molt mes sortir, ja gent que m’ajuda però penso que en aquest moment la estic perjudicant, perquè realment el que ho tinc que solucionar soc jo però mai trio la opció correcta, m’equivoco i ja no puc més. Ara tinc una persona que a aparegut a la meva vida, la meva obsessió per llançar-me dintre del forat la tinc encara, però quan estic amb aquella persona, aquest forat es tapa y no puc caure, però se que en quan no la tinc al costat tornaré a relliscar. Se que d’aquesta en sortiré i serè el burro de la historia.
A mi aquesta historia em sona, la he viscuda y la segueixo vivint, aquesta sensació que te el burro de que ell vol sobreviure i l’ànim que li fica per poder sortir del pou, jo la he tinguda. A vegades em sento dintre d’un forat negre del que ningú em pot ajudar a sortir d’allà, ara mateix tinc una gran obsessió que em fa que estigui molt malament i jo se que ningú em pot ajudar que jo he de ser prou intel•ligent per a poder sortir, però quan estic ja ha punt de sortir d’aquest forat, torno a caure i tinc la sensació de que cada vegada em costa molt mes sortir, ja gent que m’ajuda però penso que en aquest moment la estic perjudicant, perquè realment el que ho tinc que solucionar soc jo però mai trio la opció correcta, m’equivoco i ja no puc més. Ara tinc una persona que a aparegut a la meva vida, la meva obsessió per llançar-me dintre del forat la tinc encara, però quan estic amb aquella persona, aquest forat es tapa y no puc caure, però se que en quan no la tinc al costat tornaré a relliscar. Se que d’aquesta en sortiré i serè el burro de la historia.
Espolsa’t!!!
El pagès i l'ase son totalment diferents, el pagès no te gens
d'esperança, es a dir no es feliç. En canvi l'ase si que es
feliç, te esperança en sortir del pou i no tira la tovallola
tan fàcilment com fa el pagès. El pagès es una persona infeliç,
que no lluita per el que vol i tampoc fa cap mena d'esforç per
aconseguir ser feliç,no sap ni intenta solucionar els problemes.
Jo moltes vegades m'he sentit en la pell tant del ase com del pagès
i fent el que fa el pagès en aquesta vida no s'arribà en lloc.
La vida no es fàcil, però tampoc va be que ens la compliquem,
si hi ha un problema no es llença la tovallola tan fàcilment.
Hi ha un dit que es molt conegut: "Quien la sigue la consigue"
us sona? Pues aquest dit que diuen, es la pura realitat en la vida.
Jo crec que les 6 regles que posa ala presentació de "espolsa’t"
son fonamentals en aquesta vida, ja que per desgracia vivim nomes
un cop, que millor que viure sent FELIÇ.
d'esperança, es a dir no es feliç. En canvi l'ase si que es
feliç, te esperança en sortir del pou i no tira la tovallola
tan fàcilment com fa el pagès. El pagès es una persona infeliç,
que no lluita per el que vol i tampoc fa cap mena d'esforç per
aconseguir ser feliç,no sap ni intenta solucionar els problemes.
Jo moltes vegades m'he sentit en la pell tant del ase com del pagès
i fent el que fa el pagès en aquesta vida no s'arribà en lloc.
La vida no es fàcil, però tampoc va be que ens la compliquem,
si hi ha un problema no es llença la tovallola tan fàcilment.
Hi ha un dit que es molt conegut: "Quien la sigue la consigue"
us sona? Pues aquest dit que diuen, es la pura realitat en la vida.
Jo crec que les 6 regles que posa ala presentació de "espolsa’t"
son fonamentals en aquesta vida, ja que per desgracia vivim nomes
un cop, que millor que viure sent FELIÇ.
espolsa't
Aquest missatge crec que és molt emotiu, ja que t'està advertint de coses que realment cada dia t'estan passant i no t'enadones. Crec que tot el que diu està ven clar.
Ens vol dir que tot es un cúmul de coses, i que de tot en podem sortir, si li posem ganes i entusiasme per arribar a la fi del tema en qüestió. També ens vol dir, que si tenim algun problema, no hem de deixar-lo estar, encara que ho intentem i no pugem, no ho hem de deixar de banda i menys ensorrar-ho i fer com si no ha passat res. I que per molt greu, fort que sigui el problema, de tot se’n pot sortir, tot te un camí de sortida, tot té una solució que sense adonar-te’n estàs sortint poc a poc. Jo crec que cada problema, cada treball que costa un esforç esta la solució, ho únic que fa falta es trobar-la i sapiguer utilitzar-la.
Ens vol dir que tot es un cúmul de coses, i que de tot en podem sortir, si li posem ganes i entusiasme per arribar a la fi del tema en qüestió. També ens vol dir, que si tenim algun problema, no hem de deixar-lo estar, encara que ho intentem i no pugem, no ho hem de deixar de banda i menys ensorrar-ho i fer com si no ha passat res. I que per molt greu, fort que sigui el problema, de tot se’n pot sortir, tot te un camí de sortida, tot té una solució que sense adonar-te’n estàs sortint poc a poc. Jo crec que cada problema, cada treball que costa un esforç esta la solució, ho únic que fa falta es trobar-la i sapiguer utilitzar-la.
La meva opinió sobre "Espolsa't"
Penso que el pagès perd l'esperança de que l'ase surti viu del pou i per aquesta raó decideix deixar-lo allà atrapat. L'ase, en canvi, lluita per sortir perquè encara hi veu la possibilitat. Els ànims del pagès reflecteixen als d'una persona pessimista i amb poques il·lusions a vèncer enfront dels problemes que et posa pel davant la vida. Oblidar-se d'aquests no es una bona idea perquè llavors s'apilen i més tard hauràs de solucionar-los tots alhora.
En la pell de l'ase he estat moltes vegades i fins que no he aconseguit el que em proposava, no ho deixava córrer. Crec que al pobre animal, per molt vell que fos, afortunadament les seves ganes de viure no s'havien mort allà al pou. Com ell no volia quedar-s'hi, va posar-li totes les ganes en sortir i així va demostrar que no es deixa vèncer fàcilment.
Estic ben segura de que tothom ha estat, no exactament, en la situació del burro. Admeto que no fa molt em vaig sentir profundament enfonsada, no sabia d'on treure els ànims ni les esperances. Després d'estar-me allunyada de la realitat, per por a pifiar-la encara més, vaig dir-me: Collons! Si no lluites pel que vols, mai ho tindràs. VOLER ÉS PODER, PODER ÉS LLUITAR I LLUITAR ÉS IMPRESCINDIBLE PER GUANYAR. Sé que si no m'ho curro prou, mai aconseguiré tot allò que vull. Només espero no perdre el temps.
En la pell de l'ase he estat moltes vegades i fins que no he aconseguit el que em proposava, no ho deixava córrer. Crec que al pobre animal, per molt vell que fos, afortunadament les seves ganes de viure no s'havien mort allà al pou. Com ell no volia quedar-s'hi, va posar-li totes les ganes en sortir i així va demostrar que no es deixa vèncer fàcilment.
Estic ben segura de que tothom ha estat, no exactament, en la situació del burro. Admeto que no fa molt em vaig sentir profundament enfonsada, no sabia d'on treure els ànims ni les esperances. Després d'estar-me allunyada de la realitat, per por a pifiar-la encara més, vaig dir-me: Collons! Si no lluites pel que vols, mai ho tindràs. VOLER ÉS PODER, PODER ÉS LLUITAR I LLUITAR ÉS IMPRESCINDIBLE PER GUANYAR. Sé que si no m'ho curro prou, mai aconseguiré tot allò que vull. Només espero no perdre el temps.
UNA ANÉCDOTA DE FUTUR
Jo crec que aquesta anécdota ens pot fer pensar molt en nosaltres mateixos. Hem de fixar-nos més en l'ase, que podríam ser nosaltres, com a expemple. Nosaltres hem d'anar passant obstacles que et dona la vida. Mica en mica, aquests obstacles els anem travessant i anirem aconseguint el nostre propòsit, que és arribar a lo més alt; a tenir una familia, un treball (que t'agradi), una felicitat i fer el que t'agradi. Un exemple com a obstacles són: l'escolaritat (els estudis en general), fent una escolaritat has de passar per examens, deures, treballs, per aconsseguir el que realment volem, uns estudis que ens serviran com a treball el dia de demà. En aquesta anécdota, el pagès seria el que ho estat fent malament.
Espolsa't
El pagès de la presentació, intenta enterrar al burro perquè troba que ja no te possibilitats de sortir i abans de deixar-lo morir de fam, li dona una mort mes rapida.
O almenys aixo intenta, ja que, l'ase sense haver perdut l'esperança segueix intentant pujar i al final, ho acaba aconseguint.
Trobo que tots hauríem de ser mes com l'ase i menys com el pagès.Mai donar-nos per vençuts i seguir intentant les coses per molt que costin.
Quan mes dur sigui el treball mes plaer donara el resultatLa fabula de la presentació, es que superis els teus problemes i no et donis per vençut, per molta gent que et tiri sorra a sobre, tu pots apartar-la, pujar i finalment sortir del forat en el que em caigut.Trobo que si tothom anés fent aixo, seriem una mica mes feliços.
Potser si ens preocupesim en anar escalant obstacles de mica en mica, anar apartant problemes i no ens preocupesim tant en el que pensara la gent o coses molt mes superficials viuríem amb menys preocupacions diàries i dormiríem millor per les nits
divendres, 12 de març del 2010
Espolsa't
Aquesta historia reflexa els problemes quotidians del dia a dia. L' ho que li passa al burro es normal, li passa ha molta gent, el fet que els problemes vinguin a tu, significa que ets humà i això es el que fa la vida, però per lluitar contra això cal ser fort, donar passos endavant i anar superant els obstacles de mica en mica. Mai una persona ha d'abandonar els problemes com qui res, potser aquests problemes siguin difícils de superar i potser que et fessin molt de mal, però en això consisteix la vida, no?, en pujar i pujar escales. Molta gent pensa que ignorant els problemes desapareixeran poc a poc, però no, els problemes no se'n van quan algú li bé de gust, s'ha de lluitar per aconseguir que desapareguin i així alliberar la ment de preocupacions, que l' únic que fan els problemes es preocupar a les persones.
L' ho que no es pot fer es anant acumulant l'odi dintre, perquè hi haurà una vegada que per una petita cosa explotis i faràs mal a una altre persona que no en té la culpa, per això dic que es millor tenir la consciència tranquil·la i alliberar les preocupacions.
El cas que ens explica la historia, es una mica exagerat, però les conclusions que hi aporta, són del tot certes, perquè com bé diu la historia, els problemes s'han d'espolsar.
En conclusió, has de fer front a la vida i als teus problemes, perquè oblidar-se d'ells es impossible!
L'actitud del pagès no m'ha semblat correcte, si te un animal es per cuidar-lo no deixar que es mori enterrat cuan es ell mateix qui l'enterra per matar-lo.
Però el burro en aquest cas a sigut llest hi ha superat la situació on el seu amo el volia matar.
El pagès a sigut dur amb el pobre animal ja que si cambien la situació on seria el pagès l'afectat no se si podria sortit d'aquest problema.
Jo he viscut situacions semblants a aquesta com per exemple cuan no tens temps per estudiar quan tens un examen i et dona la impressió que suspendras, i cuan et donen l'examen te'l donen aprovat.
O també cuan no has fet un dossier que hauries d'entregar i et veus enterrat perquè la professora no et donara la oportunitat de entregar-lo per la tarda o el dia següent, però sents un alivi cuan et diu: "d'acord aquesta tarda sense falta.
Aquesta reacció del pagès, es pròpia de d' una persona que no té cap respecte per els animals, i pensant, sent un pagès no crec que sigui capaç de deixar un animal a la seva sort. Comparar un animal amb una persona, per mi, és una comparació desigual, perquè una persona s' arriscaria i posaria la seva vida en joc per una altra persona i no per un animal.
A mi, això de que un dia estiguis molt preocupat per un tema, i al dia següent és com si no passes res, m'ha passat un munt de cops, però com passa a la presentació, s'ha d'intentar fer el que sigui per poder lluitar amb el que passa, i així poder trobar una solució per el problema, sigui la que sigui i si cal, demanar ajuda, perquè demanarla no vol dir que siguis més dèbil, o com passa en molts cassos deixar de luitar i que el problema et superi.
A mi, això de que un dia estiguis molt preocupat per un tema, i al dia següent és com si no passes res, m'ha passat un munt de cops, però com passa a la presentació, s'ha d'intentar fer el que sigui per poder lluitar amb el que passa, i així poder trobar una solució per el problema, sigui la que sigui i si cal, demanar ajuda, perquè demanarla no vol dir que siguis més dèbil, o com passa en molts cassos deixar de luitar i que el problema et superi.
dimecres, 10 de març del 2010
Comentari de "Espolsa't"
Vull començar per dir que l'actitud del pagès és molt cruel, com a persona "amant" dels animals, he de dir que deixar morir un animal és igual de inhumà que fer-ho amb una persona.
Deixant de banda això, la presentació m'ha transmès aquest missatge "ignora els problemes i segueix endavant". Al final el burro supera l'adversitat, però a mi m'ha semblat que transmetia aquest missatge. Sincerament superar tota mena de problemes fa créixer a una persona, però això no vol dir que ens hem de ficar en problemes per fer-nos forts, només hem de superar cada adversitat que la vida ens planteja. A més, cada vegada que ens traiem un problema, ens traiem un pes de sobre i és molt gratificant.
Entenc la situació en la que es troba el burro i és normal que plori, es més, em sembla increïble que en una situació així es mantingui en peu, ja que veure poc a poc com moriràs és molt dur, però també és veritat que sempre s'ha de deixar de lamentar-se per trobar una solució.
Personalment mai m'he trobat en una situació en la que l'adversitat fos tan gran, només petits problemes com per exemple no haver estudiat per un examen, no haver fet un dossier... Que al final no tenen més importància de la que li donis.
La presentació acaba dient que hem de ser feliços i no preocupar-nos dels problemes, però jo ara es quan penso... I els pobres del tercer món que no poden ni aixecar-se? També han de seguir endavant? Crec que simplement hi han situacions en la que no pots superar l'adversitat i no et deixa ser feliç, per aquesta raó aquesta presentació no m'ha fet reflexionar molt.
P.D: Com s'et pot caure un burro a un pou?!
Deixant de banda això, la presentació m'ha transmès aquest missatge "ignora els problemes i segueix endavant". Al final el burro supera l'adversitat, però a mi m'ha semblat que transmetia aquest missatge. Sincerament superar tota mena de problemes fa créixer a una persona, però això no vol dir que ens hem de ficar en problemes per fer-nos forts, només hem de superar cada adversitat que la vida ens planteja. A més, cada vegada que ens traiem un problema, ens traiem un pes de sobre i és molt gratificant.
Entenc la situació en la que es troba el burro i és normal que plori, es més, em sembla increïble que en una situació així es mantingui en peu, ja que veure poc a poc com moriràs és molt dur, però també és veritat que sempre s'ha de deixar de lamentar-se per trobar una solució.
Personalment mai m'he trobat en una situació en la que l'adversitat fos tan gran, només petits problemes com per exemple no haver estudiat per un examen, no haver fet un dossier... Que al final no tenen més importància de la que li donis.
La presentació acaba dient que hem de ser feliços i no preocupar-nos dels problemes, però jo ara es quan penso... I els pobres del tercer món que no poden ni aixecar-se? També han de seguir endavant? Crec que simplement hi han situacions en la que no pots superar l'adversitat i no et deixa ser feliç, per aquesta raó aquesta presentació no m'ha fet reflexionar molt.
P.D: Com s'et pot caure un burro a un pou?!
dilluns, 15 de febrer del 2010
Més enllà del compromís ortogràfic.
El que era una simple feina per valorar la utilització del corrector ortogràfic ha esdevingut un pou d'idees molt interessants al voltant de tot allò que significa la paraula compromís per als nostres joves.
El primer que sobta és la clara diferenciació que aprecien entre els compromisos interns (els propis de cadascú) amb els externs (els que afecten la resta de persones). Tot i que, a voltes, la separació no és tanta, distingeixen clarament l'una de l'altra.
També, val a dir, donen més importància als externs que als interns i això, fins a un cert punt, cal considerar-ho normal. És, en aquestes edats, quan s'està més depenent del que diguin els altres, quan es viu més del "que diran" i no tant del "com sóc". El que potser no era tant previsible és la contundència d'aquesta responsabilitat i com l'àmplia majoria d'ells relaciona el compromís amb els altres (encara que només sigui en quedar a una hora determinada) amb la possibilitat de minva de les seves amistats. Conclusió sorprenent si les explicacions són sinceres.
Per concloure, i tot i que alguns ho han apuntat, no hi ha massa intervencions al voltant de la idea del compromís com a acte intern per excel·lència de la persona i de la pèrdua de la pròpia credibilitat en cas d'incompliment de la paraula donada. És a dir, si es falla és un problema perquè afecta el nostre personatge extern del qual vivim socialment però no s'arriba a pensar amb les conseqüències psicològiques internes ja que d'aquestes no es creu que se'n disposi o no són importants.
En definitiva, els dubtes i avatars propis de la joventut han quedat reflectits en un exercici purament tècnic que ha esdevingut del tot psicològic.
dimecres, 10 de febrer del 2010
Jo crec que el compromís és molt important complir-ho perque es una palaura que tu has donat que farias aquella cosa, dirias alguna cosa, i si tu dius k faràs una cosa i després no ho fas es un vot més per que la gent ya no confiï tant en tu.
un compromís per exemeple es que estas invitat a un sopar perque algú vols que estiguis alli amb ella encara que hi haguin més persona i si dius que aniras i després no apareixes es com si l'hi hagués fallat aquella persona i no has cumplit el teu compromís.
Per ami el compromís es una cosa molt important.
un compromís per exemeple es que estas invitat a un sopar perque algú vols que estiguis alli amb ella encara que hi haguin més persona i si dius que aniras i després no apareixes es com si l'hi hagués fallat aquella persona i no has cumplit el teu compromís.
Per ami el compromís es una cosa molt important.
dimarts, 9 de febrer del 2010
COMPROMÏS
Per a mi un compromís es com una obligació que has de tenir, per a mi un compromís seria per exemple el d'anar a l'escola sense que t'agradi anar-hi, o el de fer sempre lo que has de fer es a dir, si ets una persona que fas mes o menys les teves obligacions ets una persona que crec jo que compleixes els teus compromisos.
Un compromís també pot ser un acord entre dues persones, sempre s'ha de fer l'acordat amb ella i mai deixar de fer-ho sinó series una persona no complidora.
Hi ha moltes persones que no compleixen mai res dels seus acord o compromisos, jo crec que en aquest tipus de persones seria millor no confiar-hi, perquè si fessis un acord o un compromís amb aquesta persona segur que ella no el compliria i et deixaria de banda i tu et quedaries amb un pam de nas.
Jo crec que amb l'edat que tinc encara no tinc masses compromisos, i , els meus companys tampoc, encara que hi ha d'altres que amb aquesta edat ja en tenen molts compromisos i normalment els compleixen.
Un compromís també pot ser un acord entre dues persones, sempre s'ha de fer l'acordat amb ella i mai deixar de fer-ho sinó series una persona no complidora.
Hi ha moltes persones que no compleixen mai res dels seus acord o compromisos, jo crec que en aquest tipus de persones seria millor no confiar-hi, perquè si fessis un acord o un compromís amb aquesta persona segur que ella no el compliria i et deixaria de banda i tu et quedaries amb un pam de nas.
Jo crec que amb l'edat que tinc encara no tinc masses compromisos, i , els meus companys tampoc, encara que hi ha d'altres que amb aquesta edat ja en tenen molts compromisos i normalment els compleixen.
Per mi el compromís és:
Un compromís és: "L'obligació contreta per una promesa, una paraula donada, etc..."Però n'hi ha molts i de diferentes importàncies.
El casament (tant civil, com per l'esglesia) és un compromís d'amor i fidelitat, respecte i ajuda mútua cap a una persona. Abans era un compromís sagrat impossible de trencar (doncs no existia el divorci) però avui dia pots trencar el compromís a traves del divorci o separació.
El contracte és un compromís escrit cap a una empresa, organització o persona física que "t'obliga" a fer el que esta escrit en el dit document, a ambes parts implicades.
També n'hi han, que no han estat pactats amb cap document, com per exemple les promeses que qualsevol pot fer: A una parella, un amig, familiar, conegut... aquestes tenen menys importància legal comparat amb els altres dos exposats però tot i així, tot compromís te alguna importància.
El compromís dels estudiants: Un compromís que ben pocs compleixen, en teoria estem al institut per educar-nos, formar-nos i aprendre matèries que seran de bona utilitat en un futur no molt llunyà.
El compromís com a ciutadans és el mes oblidat i misteriós de tots. Com a ciutadans, evitar l'deuríemindiferencia, no podem queixar-nos de com va el país sense fer res per intentar canviar-ho, ja sigui participar en les eleccions, promoure campanyes que beneficien a tots i serveis bàsics per el lloc on vivim.
Com aquests, ni ha molts, alguns reconeguts per la llei, altres nomes reconeguts per la moral, però, si ben be puc afirmar sense por a equivocar-me, que tothom te algun tipus de compromís
El casament (tant civil, com per l'esglesia) és un compromís d'amor i fidelitat, respecte i ajuda mútua cap a una persona. Abans era un compromís sagrat impossible de trencar (doncs no existia el divorci) però avui dia pots trencar el compromís a traves del divorci o separació.
El contracte és un compromís escrit cap a una empresa, organització o persona física que "t'obliga" a fer el que esta escrit en el dit document, a ambes parts implicades.
També n'hi han, que no han estat pactats amb cap document, com per exemple les promeses que qualsevol pot fer: A una parella, un amig, familiar, conegut... aquestes tenen menys importància legal comparat amb els altres dos exposats però tot i així, tot compromís te alguna importància.
El compromís dels estudiants: Un compromís que ben pocs compleixen, en teoria estem al institut per educar-nos, formar-nos i aprendre matèries que seran de bona utilitat en un futur no molt llunyà.
El compromís com a ciutadans és el mes oblidat i misteriós de tots. Com a ciutadans, evitar l'deuríemindiferencia, no podem queixar-nos de com va el país sense fer res per intentar canviar-ho, ja sigui participar en les eleccions, promoure campanyes que beneficien a tots i serveis bàsics per el lloc on vivim.
Com aquests, ni ha molts, alguns reconeguts per la llei, altres nomes reconeguts per la moral, però, si ben be puc afirmar sense por a equivocar-me, que tothom te algun tipus de compromís
EL COMPROMÍS
Avui dia la gent de la nostra edat comprometre's a alguna cosa significa quedar amb algú per anar a algun lloc o fer alguna cosa,que normalment s'ha de complir.Crec que comparat amb abans no hi te res a veure ja que la gent passa mes a l'hora de complir amb el compromís acordat.Jo per exemple,un dels meus compromisos amb els meus pares,és treure'm el graduat de l'eso i espero no fallar.Tambè un del significats de la paraula compromís pot ser de manera sentimental,ja que quan t'estimes a una persona de veritat et compromets amb ella de ser fidel,i estar al seu costat per sempre així que pot ser un dels compromisos que avui dia costen mes d'entendre i es trenquen mes fàcilment,quan en canvi,abants comprometre's amb algú de manera per a tota la vida amb la teva parella,així era.Abants la paraula compromís era molt mes que una paraula,no es necessitava escrits per complir-la.En canvi avui dia no li donen tanta importància,ja no et pots fiar tant de el que et va prometen la gent.Jo en realitat si em comprometo a fer alguna cosa intento complir-la,tant com a nivell familiar com amb els amics,parella,etc.Crec que es una paraula que abans d'aplicar-la s'hauria de pensar més el seu significat,perquè sense donar-te'n compte pots ferir a la gent.
El compromís
Jo crec que el compromís es una promesa amb algú.És com una obligació amb la qual hem de tenir-hi respecta i hem de complir.Nosaltres, amb aquesta edat, no tenim cap tipus de compromís,nomes tenim responsabilitats i si ens comprometem amb alguna cosa, l'hem de complir.
Avui dia aquest terme ja no es vigent, més bé passem de tot una mica.No acostumem a aplicar gaire el seu significat.
Un dels meus compromisos, es ajudar a la meva família, concretament a la meva mare,ja que es una de les coses més valuoses que tinc,també treure'm el graduat de l'ESO, perquè ja portu uns quants anys intenta'n-ho.
La paraula compromís comparada amb el que era abans no te res a veure perquè la gent d'abans , quan es comprometia alguna cosa, donava la seva paraula de per vida, no com ara, que es diuen moltes coses de boca, que no pots fiarte'n al 100%, i per això per qualsevol compromís important, et fan firmar un tou de papers.
Hem arribat a un punt en que ningú dona importància a res, i aquesta paraula, crec que és bastant important ja que ningú sap realment el seu significat.
Avui dia aquest terme ja no es vigent, més bé passem de tot una mica.No acostumem a aplicar gaire el seu significat.
Un dels meus compromisos, es ajudar a la meva família, concretament a la meva mare,ja que es una de les coses més valuoses que tinc,també treure'm el graduat de l'ESO, perquè ja portu uns quants anys intenta'n-ho.
La paraula compromís comparada amb el que era abans no te res a veure perquè la gent d'abans , quan es comprometia alguna cosa, donava la seva paraula de per vida, no com ara, que es diuen moltes coses de boca, que no pots fiarte'n al 100%, i per això per qualsevol compromís important, et fan firmar un tou de papers.
Hem arribat a un punt en que ningú dona importància a res, i aquesta paraula, crec que és bastant important ja que ningú sap realment el seu significat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Entrades
