Recordo la
ilusió que em feia de petit, que
arribesin el
reys, el
cagatio, el pare
noel... Suposo que tots ho vivim d'aquesta manera
perque encara creiem en la
magia,
pero des del dia en que
descubreixes que els teus
Pares son els que
posan els regals tota la
ilusió s'esvaeix i nomes
quedan els regals, cosa, que no esta gens malament ben mirat. Peró et vas fent gran i cada vegada el
nadal es va transformant en
unas festes una mica desagradables
doncs tractan de anar a menjar cada dia a una casa que no es la teva i
inflarte a
mes no poder.
Ademes dels regals ja ni parlar-hi,
començan a
escasejar, clar que
es normal
per el preu d'aquests i j
o que consti, que estic
mes que content amb el que m'han regalat aquest any:
Un nou
mobil i 10€. Peró clar, els
demes regals te'ls
donan a mesura que
pasa l'any,
doncs els capricis d'un adolescent no són barats:
Que si
vui anar a sopar amb els
amigs el divendres i no tinc diners, que si
m'en he d'anar de festa i es car, que si
necesito tal cosa, roba... i un llarg etc.
Per l'altre banda, que feliços
eram quan sota l'arbre de
nadal havia un
coche de bomber teledirigit, o els nous Power Rangers que es transformaven en animals. I veies que hi
havien regals per
totom:
La Barbie camionera per les teves
cosinas, una jaqueta per el teu pare... Suposo que per als pares
es un descans que els seus fills descobreixin que (com diria el Nico) els
reys si existeixen,
pero no
portan regals, tot el contrari, ens
roban els diners i s'ho
pasan be a la nostra costa.
En fi,
os desitjo un bon any 2010 a tots els que
llegiu.